Que un nen caigui forma part d'aprendre a córrer, girar i frenar: la seva coordinació encara s'està construint. La pregunta útil no és «cau?», sinó «cau més del que és esperable per a la seva edat, o sempre de la mateixa manera?».
| Pregunta | Resposta ràpida |
|---|---|
| És normal que el meu fill caigui sovint? | Als primers anys, sí: la coordinació s'està desenvolupant. |
| Ensopegar molt vol dir que necessita plantilles? | No d'entrada. Moltes vegades millora amb joc, moviment i exercici. |
| Quan hauria de portar-lo a que el mirin? | Si cau clarament més que els seus companys, si empitjora amb el temps, si sempre és el mateix costat, o si es cansa moltíssim abans o es queixa de dolor. |
| He d'evitar que corri o jugui perquè no caigui? | Al contrari. Moure's, córrer i enfilar-se és justament el que entrena l'equilibri i la coordinació que li falten. |
Córrer bé és difícil: cal coordinar força, equilibri i visió alhora, i això s'afina amb els anys i amb hores de joc. Als primers anys, ensopegar, enganxar-se la punta del peu o caure en canviar de direcció entra dins del que és normal. La majoria de les vegades, el que sembla barroeria és un cos encara practicant.
Moltes caigudes es redueixen soles amb més moviment, no amb menys. Un nen que juga, salta i s'enfila entrena precisament el que li falta.
| Sol ser normal | Convé una valoració |
|---|---|
| Cau jugant però s'aixeca i continua | Cau molt més que altres nens de la seva edat |
| Millora a poc a poc amb el temps | Va a pitjor o s'estanca clarament |
| Ensopega per igual, sense patró | Sempre arrossega o enganxa el mateix peu |
| Es cansa com qualsevol nen | Es cansa moltíssim abans que els seus companys o es queixa de dolor |
L'asimetria (sempre el mateix costat) i l'empitjorament són els dos senyals que més ens fan voler mirar-ho amb calma.
La majoria de les vegades, res preocupant: coordinació en desenvolupament, una mica de laxitud, o un patró de trepitjada que fa ensopegar la punta i que es treballa amb joc i exercici. En alguns casos convé descartar temes de força, de visió o del desenvolupament, i per això valorem el nen sencer, no només el peu. La idea és tranquil·litzar quan tot va bé i actuar a temps quan alguna cosa ho necessita.
Valorem com es mou, com trepitja i com està de força i control, sense alarmisme i sense tractaments innecessaris. Si cal treballar alguna cosa, gairebé sempre és amb exercici i joc adaptats —i, només si el cas ho demana, algun suport puntual—. Combinem podologia i fisioteràpia infantil per mirar el nen de manera completa.
Si notes que el teu fill cau més del compte o sempre igual, una valoració et dóna respostes.
Als primers anys, sí: la coordinació s'està desenvolupant. El que convé revisar és si cau molt més que altres nens de la seva edat, si va a pitjor, o si sempre enganxa o arrossega el mateix peu.
No d'entrada. Moltes vegades millora amb joc, moviment i exercici. Les plantilles només es valoren si hi ha un motiu concret; no són la resposta automàtica al fet que un nen ensopegui.
Si cau clarament més que els seus companys, si empitjora amb el temps, si sempre és el mateix costat, o si es cansa moltíssim abans o es queixa de dolor. En aquests casos, una valoració aclareix molt.
Al contrari. Moure's, córrer i enfilar-se és justament el que entrena l'equilibri i la coordinació que li falten. Protegir-lo de més sol endarrerir el que volem que millori.
Fonts i guies clíniques de referència. El contingut és divulgatiu i no substitueix una valoració professional. Revisat per l'equip clínic de Clínica PROA.
Dubtes amb els peus del teu petit?
A Clínica PROA valorem el peu de l'infant amb calma i sense alarmisme: et diem si convé actuar o simplement vigilar. Amb podologia, fisioteràpia i exercici adaptats als més petits.
Primera valoració sense compromís, al centre de Sabadell.