Vas notar una «fuetada» darrere el turmell, potser amb un espetec, i ara no pots empènyer bé amb el peu. Si és una ruptura del tendó d'Aquil·les, la primera pregunta sol ser: m'he d'operar? L'evidència actual és tranquil·litzadora: en molts casos el tractament conservador ben fet iguala la cirurgia, amb menys complicacions.
El tendó d'Aquil·les uneix els bessons i el soli amb el taló. Es trenca habitualment uns centímetres per sobre de la seva inserció, en una zona amb menys reg, en sotmetre'l a una empenta o frenada brusca. És típic de l'«esportista de cap de setmana» de 30 a 50 anys. Es perd força d'empenta i apareix dolor, inflor i dificultat per posar-se de puntetes.
El diagnòstic és sobretot clínic: hi ha proves d'exploració molt fiables (com el test de Thompson, en què en prémer el bessó el peu no es mou) i sovint es palpa un buit al tendó. L'ecografia és la prova d'imatge d'elecció per confirmar la ruptura i veure si els extrems s'acosten en posar el peu cap avall, una dada que ajuda a decidir el tractament. La ressonància es reserva per a casos dubtosos.
Durant anys s'operava gairebé per sistema. Avui sabem que, amb rehabilitació funcional primerenca en els dos casos, els resultats s'igualen molt:
— El risc que el tendó es torni a trencar és una mica més gran sense cirurgia (al voltant del 3,9% davant del 2,3%), una diferència petita que es redueix amb la rehabilitació funcional.
— Les complicacions són clarament més grans amb cirurgia (infecció, problemes de la ferida).
— En força, mobilitat i retorn a l'activitat, els grans estudis no troben diferències rellevants.
Per això avui el tractament conservador funcional és una opció de primera línia per a la majoria; la decisió es pren de manera individualitzada i compartida amb l'especialista.
Ja no és el guix rígid d'abans. Es fa servir una bota ortopèdica amb alces al taló que manté el peu cap avall perquè els extrems del tendó s'acostin, i es permet carregar pes aviat de manera protegida. Les alces es van retirant a poc a poc fins a portar el turmell a posició neutra. En paral·lel, fisioteràpia progressiva: mobilitat, força gradual, propiocepció i, més endavant, treball del gest esportiu.
La bota es porta unes 8-10 setmanes amb retirada progressiva de les alces. La rehabilitació completa ronda els 4-6 mesos, i el retorn a l'esport d'impacte se sol situar entre els 6 i els 12 mesos, sempre de manera progressiva. La cirurgia es planteja sobretot si els extrems no s'acosten, en ruptures antigues, en re-ruptures o en esportistes d'alt rendiment seleccionats.
En la majoria dels casos sí. El tractament conservador amb bota funcional i càrrega precoç ofereix resultats comparables a la cirurgia, amb menys complicacions. La decisió es pren amb l'especialista segons el teu cas.
El risc de re-ruptura és una mica més gran sense cirurgia (aproximadament 3,9% davant del 2,3%), però aquesta diferència es redueix molt amb una rehabilitació funcional primerenca i ben guiada.
La rehabilitació completa ronda els 4-6 mesos i el retorn a l'esport d'impacte sol ser entre 6 i 12 mesos, sempre de manera progressiva i guiada, sense garantir la recuperació total de la força.
No sempre. En molts esportistes el tractament conservador funcional dona bons resultats. La cirurgia es valora en casos seleccionats d'alt rendiment o quan els extrems del tendó no s'acosten.
Fonts i guies clíniques de referència. El contingut és divulgatiu i no substitueix una valoració professional. Revisat per l'equip clínic de Clínica PROA.
Et preocupa el peu o el turmell?
La Dra. Helena Garganté —fisioterapeuta i podòloga— valora el peu, el turmell, el genoll i el maluc com una sola cadena a la Consulta d'Extremitat Inferior. Amb enfocament conservador: primer, evitar el quiròfan.
Primera valoració sense compromís, al centre de Sabadell.